Conill amb vi ranci i canyella

24.3.10





Aquesta és una recepta que l'hem elaborat una mica recordant el sabor d'un conill amb canyella que vam tastar en una casa de menjars de Barcelona i que ens va agradar força..., i sense tenir la recepta originària l'hem intentat recrear. Ja us podem avançar que és una recepta ideal per aquelles persones que la carn de conill no és una carn per la qual es deleixen... i la cuina us quedarà ben embaumada d'olors ben agradosos. Anem a la recepta!

Ingredients per a 2 persones:
* 6 lloms de conill
* 2 cebes tendres, o de les de Figueres
* 1 porro
* 1 tomàquet madur
* 1 cs de canyella en pols
* 1 canó de canyella
* 1 copeta de vi ranci
* Aigua tèbia
* Oli d'oliva
* Sal

Preparació:
1.- Tallar en una juliana fina les cebes i el porro, i amb un xorret d'oli sofregir-ho a foc molt lent en una cassola de fang, quan agafi un color daurat cal treure-ho i reservar.

2.- Salar els lloms del conill i passar-los per l'oli calent per les dues bandes en la cassola de fang, un cop estiguin marcats, afegir el tomàquet, la copa de vi ranci, i la canyella -tant la mòlta com el canó- acabar de cobrir amb aigua tèbia i deixar que vagi fent xup-xup.

3.- Quan el conill estigui ben cuit i tendre, separar els talls de conill i el canó de canyella dels sucs de la cassola, afegir les cebes i porro que havíem separat anteriorment, triturar ben fi i passar-ho pel xinès, tornar a col·locar els lloms de conill i deixar que acabi de fer el xup-xup.

4.- Deixar reposar la cassola fins l'endemà, encara que acabat de fer també es pot menjar, aquest repòs d'un dia per l'altre fa que la carn estigui molt més gustosa.

Recordeu que la canyella té unes propietats afrodisíaques...
que deixarem les esbrineu vosaltres ;)


Notes:
cs: cullerada sopera

27 comentaris

  1. bon dia! amb canyella no he preparat mai el conill, ha de ser boníssim!
    jo agafava un bon tros de pan i... a menjar!
    pt!

    ResponElimina
  2. Canela??? has dicho canela??' jaja, si que es extraña la pareja. Me imagino esa mezcla de olores y tiene que ser ideal.... y si tu dices que está rico, pues ale, el próximo conejo que caiga en mi cocina con canela!
    Un besazo guapa y que tengas un buen día!

    ResponElimina
  3. Ha de quedar un conill molt gustós i aromàtic, entre el vi ranci i la canyella... i si a sobre és afrodisíaca, llavors és perfecte per a un sopar romàntic complet, je je je...

    ResponElimina
  4. A mi el conill no m'agrada gaire però reconec que l'imatge d'aquest i l'oloreta a canyella és pot convertir e un plat molt agradable.

    Muas!

    ResponElimina
  5. M'encanten estos gustos i la canyella encara més :)

    ResponElimina
  6. Propietats afrodisíaques??? tu saps el perill que té dir això a segons qui???? :P el conill no és molt del meu gust però potser el podria substituir per pollastre perquè la canyella és un dels ingredients que més m´agraden i la seva olor ... ummmm ....un petonàs!!

    ResponElimina
  7. M'encanten aquests guisadets.
    petons

    ResponElimina
  8. Estupenda receta, me quedo con ella.
    Besos

    ResponElimina
  9. Jo en tinc un que es posa oli de canyella, i el toc que li don es molt bo, tindre que provar de fer-lo amb el canó de canyella.
    Petonets

    ResponElimina
  10. Pues sí que tiene que estar rico. La combinación de sabores es deliciosa.

    Saludos

    ResponElimina
  11. Pues para mi la receta que yo soy una de esas personas de las que dice que el conejo no me deleita.
    Besotes.

    ResponElimina
  12. Ves que no us contractin els d'aquesta casa de menjars de Barcelona, perquè segur que l'heu clavat!

    ResponElimina
  13. Conill, canó de canyella, afrodisíac, amasado...jajjajaja, que vienen los bomberos Maragda,jajjaja. Nena sona de maravella!!M'encanta el conill, però amb canyella no l'he provat mai, així que la propera vegada ho faré així. Petons guapíssima!!!!

    ResponElimina
  14. Ho trobo genial!

    Una d'aquelles receptes que m'impresiona!

    ResponElimina
  15. jajajajajajajaja. Ya sabía yo que esto del afrodisíaco molaría ;)
    Gracias por vuestros comentarios y sobretodo por el cariño que derrocháis!
    Besazos enormes de osa glotona

    ResponElimina
  16. Uyy a mi me encanta la canela con o sin "poderes" pero si encima dices que los tiene pues habrá que probar este conejo (uy como suena eso)jajja
    Bss guapa y me alegro de las noticias tan buenas que tienes por casa.

    ResponElimina
  17. jajaajajajajaja, Ly, eres la repanocha! Gracias sirena!

    ResponElimina
  18. Hola, me encanta la receta y este fin de semana la hare porque tengo unas patitas de conejo esperando recibir a canela. Me parece muy interesante este matrimonio conejo & canela, pinta bien. A partir de ahora seguire tu blog para ver las cosas ricas que preparas.
    Un besote

    ResponElimina
  19. original! ... sens dubte,... i amb un plat així no em fa res fer de conillet d'índies ... així és que per a mí, la meva ració doble ... de canyella
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. vengo a tu cocina a desearte una buena semana santa ya que el conejo, la canela y yo no nos llevamos, jajajaja

    A pasarlo bien wapa, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  21. A mi el conill no és que m'agrade massa. Potser m'hi decidiré amb aquesta recepta. Estic content que ja tornes a ser pels blogs. Besades

    ResponElimina
  22. Huuummm que rico tiene que estar este conejo con canela ...muy curiosa la receta ...un besito y Feliz Semana Santa

    ResponElimina
  23. Hola,

    porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M'ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D'això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu...

    Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d'aquest text, però no trobava altre manera de contactar.

    Gràcies!

    Roger

    ResponElimina
  24. Caram! Quin bon aspecte...!!! A mi el conill sí que m'agrada :-). Quan era petita la meva àvia me'ls feia anar a comprar vius, a casa d'una veïna, i els sacrificava ella mateixa. Dit així pot semblar una mica cruel, però era un plis plas, i jo no hi veia res de dolent... Al contrari, ja me l'imaginava un cop gisat, a foc lent tot el matí, en una cassola de fang a sobre l'estufa de llenya...Mmmmm, sempre em guardava els trossets amb els ronyons, que jo els considerava els trossos amb "regal". Només de recordarme'n em llepo el dits. Visca la bona cuina!!

    ResponElimina
  25. La carn de conill a mi m'encanta!! I aromatitzat així, de ben segur que ha de ser una delícia pel paladar!!
    Petons guapíssima i bon descans! ;)

    ResponElimina
  26. El plato tiene muy buena presentación y se ve exquisito. Nosotros no cmemos conejo porque no es costumbre. Es más creo que noes sencillo encontrarlo en alguna carnicería. Solo me queda disfrutar el tuyo
    Cariños

    ResponElimina
  27. Moltes gràcies pels comentaris tan carinyosos, què seria de nosaltres sense vosaltres, amics?

    Tarongina: ni t'imagines els records de la infantesa que m'has portat, però jo no podia suportar veure com ho feien... :( M'entretenia miran les gàbies amb els llodrigonets que semblaven boletes de cotó acolorit.

    MOLTS PETONS!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design