LA FRESCA SIN PASTA DE LAS COOKING CHALLENGE

11.3.10


Ahir van saltar les CCh amb la pasta fresca que van inundar de bell nou la blogosfera, jo també estic ara fresqueta, tenim la calefacció de l'oficina espatllada des d'ahir, però de pasta no en tinc... (ni en sentit literal ni en el figurat).

Alguns de vosaltres ja sabeu que havia tancat temporalment el bloc, van ingressar la meva mare a l'hospital, i tot i que encara hi roman ella es troba molt millor, així que de manera tímida torno a obrir el bloc, segurament no podré editar receptes amb la freqüència amb que les editava, i no serà possible reemprendre el ritme fins que li donin l'alta i a veure com anem amb la recuperació... però compaginar família, treball, permanències a l'hospital,... amb un bloc no és que sigui incompatible, però sí que és una fuita d'energia que necessito acumular per adreçar-la on cal.

Un cop dit això, també entendreu que els fogons només els he utilitzat durant aquests quinze dies per a un tipus de cuina frugal i de supervivència, hem fet més vida al menjador de l'hospital que en cap altre lloc, així que arremangar-me les mànigues per pastar pasta fresca no ho he fet, i amb això vaig deixar a la pobre Núria amb un pam de nas, que ho havíem de fer juntes, Núria et rescabalaré d'una manera o d'altra, promès! i si pastava alguna cosa eren pans de pessic i coques que anaven a parar directament a l'habitació de la meva mare.

Com ja sabreu, el repte el va proposar l'Elvira, i qui més i qui menys ens vam atemorir totes, jajajajajaja, unes corrents a desenterrar la maquinorra d'estirar la pasta, d'altres donant-se xampú de farina, elles i de passada a la família, però totes contentes i xerraires, i cap a munt i cap avall, i que si tomba i que si gira, també van participar bombers, festes de pijames, cursos intensius de fotografia culinària. Sabeu, però? que molts dies quan arribava a casa amb la moral sota mínims era posar-me a llegir els 22.348 correus diaris de las CCh i els ànims anavent pujant com la febre. Així que un GRAN APLAUDIMENT PER AQUESTES AMIGUES INFAL·LIBLES, que m'ha donat tot el seu suport, i les estrelles són:

Venim del nord venim del sur
de terra endins de la mar enllà


* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* En guete!
* Hierbas y especias
* Las recetas de Glutoniana
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres


També un GRAN APLAUDIMENT A TOTS VOSALTRES, per la vostra paciència i tots els missatges animosos rebuts, que tot plegat fa que tot aquest envolat del bloc tingui un sentit ple i ben ferm, així que podeu disculpar si no visito amb tanta freqüència les vostres cuines...

19 comentaris

  1. Maragda guapa tu ets la salsa bolonyesa del cotarro de las CCh, así que la pasta la ponemos nosotras!!!!!jajaa, tú a visitar a la mami y a contarle chistes de curas, bomberos, carniceros, potentes, y con el pelo bien lleno de gumets,jajajaa, que se te quiere un montón, y el jaleo de correos que tenemos es justo para eso, para animarte un montón. Cuidadín que seguro que tienes 2000 en la bandeja de entrada,jajaa.Petonetsssss

    ResponElimina
  2. El aplauso para ti guapísima que si tu te ríes ni te cuento lo que lo hacemos nosotras con tus ocurrencias.
    Muchos besos para ti y tu mami que seguro que saldrá corriendo dentro de poco.
    Muaacckkk

    ResponElimina
  3. Hola wapa, bueno, ya sabemos que esto no es la profesión de casi ninguna y que lo hacemos por amor al arte, por hobby o como lo quieras llamar. Lo primero es lo primero y sabes que siempre estamos aquí.

    Mil besos, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  4. De verdad... a todo el que lea los comentarios... veo este blog y se me pone una sonrisa y direis... el tema es serio.. que su madre está ingresada...
    No os podeis imaginar la magnífica hija que tiene esa madre y me imagino a los médicos diciéndola cuando la den el alta... no la hemos curado nosotros la ha curado su hija.
    Besotes.

    ResponElimina
  5. Hola GUAPA MUCHOS BESOS para ti y para tu madre que seguro se pondra mejor muy pronto y sigue siempre tan risueña y no cambies ok

    ResponElimina
  6. Ainss loquita loquita.... como me alegra ver esta entrada, sin pasta, pero con mucho, mucho cariño.... ya sabes que si es por eso repetimos pasta y lo que haga falta... además tu mami tendrá que probarla cuando salga del hospi ;)
    Un beso guapetona y estoy de acuerdo con Lourdes en lo importante que eres para que se cure pronto...

    ResponElimina
  7. Un abrazo y que mejore tu mami pronto.

    ResponElimina
  8. Ens alegrem molt, moltíssim que la mare segueixi millor i que tu inundis de vida aquesta xarxa!! T'hem trobat a faltar i hem extranyat moltíssim la teva manera tan guapa que tens de ser! Molts petons i ànimus!

    ResponElimina
  9. Maragda, ja saps com ens n'alegrem que ta mare estigui millor! I també tu saps perfectament quina és la millor teràpia: tu!! jejeje
    Vigilaaaaaa!! que ja tens 22348 correus més esperant perquè els llegeixis!! ;) jajajaja
    Molts petons i ànims guapa!

    ResponElimina
  10. Maragada, wapa, me n'alegro que la recuperació de ta mare sigui satisfactoria, així que amb tranquil·litat ja aniràs recuperant la normalitat, els que hem passat per això, ja sabem el que és, així doncs molts ànims i endavant bonica.

    ResponElimina
  11. M´analegro molt de que la teva mare ja estigui millor.
    Molts ànims i petons!

    ResponElimina
  12. Vaja, jo estic una mica desconectat i no m'havia assabentat. En tot cas, t'envio molta energia i m'alegro de veure que les coses van millorant!!

    ResponElimina
  13. No te penses tu que te'n lliuraràs, posa't a pendents fer pasta fresca que aquí passa tothom pel tubo jajajaja.

    Tu amb tranquil·litat que natros estarem aqui pel que faci falta, ni que sigue per animar-te des de la distància :)

    ResponElimina
  14. Vengo desde otro blog para ver tu trabajo y no me acordaba que no has podido hacer la pasta bueno pero voy a ver alguna de las cositas de tu blog...
    Un beso

    ResponElimina
  15. Maragda, ànims!!! Segur que ta mare es posarà bona ben aviat. Besades

    ResponElimina
  16. Moltíssimes gràcies per les vostres paraules! ho veiueu! sou persones tan maques!

    La bona notícia és que li donen l'alta la setmana que ve..., no sabeu com se m'eixampla el cor!

    No crec que sigui millor filla que qualsevol de vosaltres, de debó! Si les mares es desvetllent per criar-nos i estimar-nos, com no podem correspondre quan elles ho necessiten?

    Mil petons! i tantes i tantes abraçades pel vostre suport i escalf!

    ResponElimina
  17. Maragda, espero que donin l'alta ben aviat a la teva mami...molts ànims bonica!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  18. Querida Margada, espero que todo vaya mejor con el tema de tu madre y mas adelante puedas estar presente en estos desafíos. Yo tambien espero poder incorporarme luego, ya lo voy echando de menos.
    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  19. Eva y Kako: muchas gracias cielitos! yo también lo espero que sea pronto!

    Muchos besines!

    ResponElimina

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre ens agrada rebre.

Advertim que els comentaris amb contiguts ofensius i poc respectuosos seran retirats.

Besets!

Tradueix-m'ho al:

Pinterest

Instagram

Entrades populars

© la quinta de luculus
blog design by Elai Design